Conferència i presentació del llibre VERNACLÍSTICA al monestir de Santa Oliva (Baix Penedès) 14 de Març de 2024
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
1
Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?
2
Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.
El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?
Quina mena d'alè les fa rebrotar?
Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?
Quin és aquest ideal?
Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?
Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?
Com es podria portar a la pràctica?
Quina previsió va fer Deulofeu per l’any 2029?
Europa redescobrirà el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català, i amb ell la cultura bel·lònida i es retrobarà amb Agènor, el rei “camita” de Fenícia pare d’ Europa?
Serà la desintegració d’España un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -, que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?
Ho sabrem reconèixer?
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notícia del 21-7-23
La FIFA i les banderes indígenes
DOTZERIES
Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals
2 Primera Part
Diàleg amb un lector basc, que em
llegeix i escolta en català
Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu
electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat
escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.
M’ha dit:
Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)
Badakit
Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo
garelakoan nago.(
Espero
que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.
He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i
segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre
tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren
ganes de saber més.
El
que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.
He
llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a
l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i
m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que
se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un
altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el
que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre
Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una
bibliografia molt ampla.
Després
de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el
que sé és ben poc i em sento bastant perdut.
M'agradaria
saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que
hem de tornar a regenerar. Moltes gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel
Li
he contestat
Arratsalde on, Mikel, eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak. Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi duzu? duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)
M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel
M’ha dit
Molt
bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria
i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri
a Girona; vaig fer màster en educació Montessori. Als seus escrits hi vaig arribar mentre
buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles
i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre
el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna
cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel
Li he contestat
Kaixo Mikel, arratsalde
on (
Tinc aquesta resposta al teu primer correu:
Hori esaten didazu: (Em dius això)
2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.
3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.
Trobo que són qüestions molt interessants.
He trobat el meu lloc en el món?
Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial.
Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis
preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a
part d’un conjunt.
Pensant en tot això es plantegen molts preguntes:
Com definir i identificar el
factor vernaclístic
Com identificar el lloc
Com percebre o entendre i
combregar amb el significat còsmic
He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir: ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.)
Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat. Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!
Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. La meva visió del nostre lloc, basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins el marc referencial de l’Europa dels Estats, és negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-, són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí que tornant als orígens comportarà obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)
Segona Part
Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:
Una paraula essencial que identifica l’ésser i l’ànima d’Europa
i les seves nacions naturals
“Cal
donar als Estats Units d’Europa
una
vida política, econòmica i espiritual”
Conseller
Ludwig Erhard[1]
He
llegit aquesta frase en el llibre “La construcció
política d’Europa” d’Edicions d’Aportació Catalana, editat el 1965, ara fa 55
anys. La frase fa referència a tres conceptes: política, economia i
espiritualitat. Quan he llegit el mot “espiritual” m’ha vingut al cap el texte
de JTB : “Tots els qui en havem cregut cridats a la reconstrucció del
nostre estimat poble, havem treballat principalment a desenrotllar el seu
esperit”. Això que deia JTB referint-se a Catalunya, és pot fer extensiu als
Regnes de la Corona d’Aragó, als quals , també podríem aplicar la frase que va
dir el conseller Erhard per a referir-se a Europa com a els Estats Units
d’Europa. Malauradament el mot “espiritual”,
- que per cert en català hauria de dir-se “esperitual” derivat del català
esperit i no pas “espiritual” derivat del castellà “espíritu”- està
desacreditat i no forma part del llenguatge social, i menys entre la jove
generació. Perquè? Doncs perquè ha estat un mot que se l’han apropiat una casta
hipòcritament religiosa que l’ha pervertit i adulterat de manera que li ha
donat un sentit contrari al li correspon i té genuïnament.
A
mi em fa l’efecte que sense aquesta paraula essencial, ben definida, ni
Catalunya, ni Europa aconseguiran el seu reeiximent o constitució naturalment
real. Acabo aquest escrit amb una frase de JTB : “L’acció vital o moviment
lliure d’un poble o nació s’encamina
a una fi, porta una direcció que li comunica l’esperit nacional”
I, em ve al cap el record d’aquell monjo occità que va estudià al monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d’Orlhac, que va ser Papa de Roma en el segle X amb el nom de Silvestre II, i que va ser conseller de dos emperadors d’Europa, l’Otó I i el seu fill Otó II, el qual tenia la paraula esperit en els seu discurs; i en el seu llenguatge, aquest mot tenia un sentit genuí i universal que fou essencial en la identificació d’Europa.
I quan penso amb això i dic “és en el passat on trobarem la porta del futur” observo un gran silenci, incomprensió i indiferència dins un marc social dominat per l’Estupidesa, anomenada Estultícia per Erasme de Rotterdam ara fa segles, i tinc la sensació que no hi ha res de nou sota el Sol.
Em sento captiu d’un sentiment d’Esperança quan recordo escrits
d’aquell historiador de Figueres que va profetitzar un retorn en el segle XXI d’aquells
valors esperitualistes que tingueren
un bressol en el monestir romànic de Santa Maria de Ripoll en el segle X i que influïren
en la identificació i construcció de l’Europa del les nacions naturals o
vernacles.
Malauradament, malgrat que hi ha algunes persones que ens en
parlen d’aquest historiador i de la seva teoria de la Matemàtica de la
Història, comprovo que no esmenten el mot esperit
ni tampoc vernacle.
És qüestió de paraules.
Tenim la font, l’aixeta és tancada. Qui l’obrirà? Quan ho farà?