Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristòfor Colom. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristòfor Colom. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de febrer del 2022

Cristòfor Colom, terciari franciscà i noble bel·lònida

 Conferència feta al Reial Cercle Artístic de Barcelona 

amb el títol de 

Cristòfor Colom: Terciari franciscà i noble bel·lònida

clicar per veure video del 

CANAL TV 

del Reial Cercle Artístic de Barcelona:

Cristòfor Colom: Terciari Franciscà i Noble Bel·lònida



Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE


dijous, 16 de desembre del 2021

Cristòfor Colom, la seva identitat i el seu pensament

 Cristòfor Colom

La seva identitat i el seu pensament

La primera notícia documentada que en tenim del personatge històric que va descobrir el continent actualment anomenat Amèrica, i que ha passat a la Història amb el nom italià de Cristóforo Colombo, amb el nom español(castellà) de Cristóbal Colón, o amb el nom català de Cristòfor Colom va ser l'any 1485 que és quan es data la seva presència al monestir de Santa Maria de la Ràpita a Palos de la Frontera. 


On era aquell monestir? 

De quin Estat o Monarquia formava part aquell territori? 

Qui hi vivia en aquell monestir? 

En quina llengua parlaven els monjos d'aquell monestir?  

En quina llengua parlava aquell personatge, el nom del qual va ser escrit com "Colón"?


La meva hipòtesi, els meus arguments

La meva hipòtesi, feta ja amb alguns arguments importants, és que Cristòfor Colom era:

Un monjo terciari franciscà.

Un noble bel·lònida amb arrels genealògiques a Bordeus a la Gascunya. A Occitània on la llengua territorial autòctona és la llengua d'oc en la varietat dialectal del gascó, per tant relacionada amb la llengua basca o euskara.

Estava relacionat amb la fe dels cavallers del temple del rei Salomó que era una fe cristiana de Tradició Johanita (Cristianisme basat en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan) i Baalita (Baal o Bel, Senyor del Cel i la seva esposa Astarteh, Senyora del Cel, entesos en sentit zodiacalista. Una versió tendenciosa i adúltera ha fet creure que aquestes divinitats exigien sacrificis de nens, igual com s'ha dit de Quetzalcóatl la divinitat serpentina de la civilització asteca. El seu missatge feia referència al zodiacal com a llibre de Déu, no crec que per a llegir aquest llibre de la Naturalesa faci falta sacrificar infants. Crec que s'ha fet creure quelcom que no és Veritat. S'ha fet creure quelcom que és mentida. I s'ha amb la intenció malèfica i difamatòria de fer que la gent senti rebuig per un determinat Coneixement i el seu pensament.

Un dels meus arguments és el fet que a l'acta notarial o es Capitulacions de Santa Fe, es va deixar constància i va fer signar als reis Catòlics, Ferran II , comte de Barcelona - que era un títol de bel·lònida- i Príncep del Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i a la reina del regne de Castilla, que el nostre protagonista, volia destinar una part dels beneficis del comerç amb Amèrica a la recuperació del Temple de Jerusalem, el Temple del rei Salomó.

Aquest era l'objectiu de les croades (en occità) o creuades (en català) dels cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó.

A quí estava dedicat el culte en aquest Temple de Salomó? A Jahveh o a Baal?

Té alguna relació aquest Temple de Salomó a Jerusalem amb el Temple de la Sagrada Família de Gaudi a Barcelona? En parlo en el meu llibre DOTZE. Com ja exposo i argumento en el meu llibre DOTZE, jo crec que Godofredo de Bouillon era un noble bel·lònida relacionat amb Occitània i la llengua d'oc ( probablement en occità s'hauria de dir Guifré de Bouilh), els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó i relacionat amb el comte de Barcelona, Guifré "el Bel·lós" ( mal anomenat "Pelós") també bel·lònida i familiar de Salomó de Carcassona i Narbona a Occitània). Al qual, en castellà li diuen Wifredo el Welloso" .

Resulta complex i difícil estudiar la identificació de Cristòfor Colom, ja té moltes arrels i moltes branques.

Ho aniré fent al llarg de diversos escrits i en diversos capítols.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE


CANAL TV del Reial Cercle Artístic de Barcelona

Conferència Cristòfor Colom: Terciari franciscà i Noble bel·lònida



dijous, 21 de gener del 2021

Cristòfor Colom i el Capitoli de Washington

 

Cristòfor Colom i el Capitoli de Washington

L’adulteració política en les obres d’art al servei de l’espanyolisme castellanista




He vist una notícia al diari El Punt Avui amb el títol de:

Un “impeachment” històric. La Cambra de Representants dels EUA debat l’acusació a Trump d’incitació a la insurrecció en la que es veu un quadre de Cristòfor Colom a una de les sales del Capitoli de Washington  

El Punt Avui (19-1-21)  

Aquesta és la foto:


El Punt Avui, dissabte, 16 de Gener 2021. Foto Jim Loscalzo.Efe


En el quadre es pot observar la bandera que porta Colom.

És aquesta:




Aquesta bandera és la dels regnes de Castilla i León. Era aquesta la bandera autèntica que portava Colom com a representant d’una institució monàrquica i poder reial l’any 1492?

La resposta és no, no era questa bandera. Quina era la bandera  de l’ escut dels anomenats Reis Catòlics l’any 1492?[1]

Doncs era aquesta:


Escut dels reis Catòlics el 1492

A l’escut s’hi  representa a Ferran II  rei dels regnes de la Corona d’Aragó, sota el govern dels bel·lònides del Casal catalanoccità de Barcelona, regne de Sicília amb l’àguila dels Hohenstaufen alemanys, regne de Granada, regne de Castilla i Regne de León[2]

Perquè pugueu comprovar la imatge que jo he posat en aquest escrit és l’autèntica de l’escut  i la bandera dels reis Catòlics l’any 1492, els podeu trobar a Internet.

Adjunto un video del Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera ( Huelva. Andalucia) on és pot veure que l'escut correcte porta els quatre pals vermells sobre daurat que representa el Casal de Barcelona, i Principat de Catalunya que governava els regnes de la Corona d'Aragó.  Dura segons, i la majoria de video que he vist a youtube no ho ensenyen. 

Muelle de las Carabelas 




Aquest és l'escut que es veu a una finestra vitrall del camarot de la Nau Santa Maria amb una figura de Cristòfor Colom assegut a la cadira davant d'una taula amb cartes de navegació en el
Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera (Huelva. Andalucia)


Perquè no s'ha posat aquesta bandera  al quadre  que hi ha al Capitol de Washington?

Qui ha fet posar, o bé amb què o amb qui es va basar o informar, l'artista que va pintar el quadre, per a posar la bandera canviada de forma adúltera al Capitol de  Washington, el novayorkès  John Vanderlyn?

Afecta maliciosament la mentalitat, opinió i actitud, dels polítics americans, i dels milions de turistes, que veuen aquest quadre, en tot allò que fa referència a la causa nacional catalana respecte de la causa estatal espanyola i el seu castellanisme?

L’adulteració de la Història és un dels factors que comporten el Mal al món, guerres i  desgràcies a la Humanitat.  Cal regenerar allò que els adulteristes han degenerat.

La figura de Colom ha estat explicada de forma adúltera i ara ens trobem molta gent que el repudia i el rebutja considerant-lo un maltractador d’indígenes.

Qui hagi vist 1492.Conquesta del Paradís, la pel·lícula de Ridley Scott escrita per l’occitana de pare català Roselyne Bosch,[3] nascuda a Avinyó (La Provença.Occitània), estrenada el 1992, en la commemoració del 500è aniversari del viatge de Cristòfor Colom, potser recordi l’escena on es veu a Cristòfor Colom defensant a un indígena que era maltractat per un tal Alonso que anava dalt d’un cavall. 

I potser recordarà que Colom el va fer baixar del cavall, acte molt humiliant per un cavaller, i que, quan aquest  tal Alonso se’n va caminant, humiliat davant l’indígena defensat per Colom,  amenaça a Colom  recordant-li que a “la Corte”, hi  ha gent que li és hostil i que va a per ell, referint-se al meu entendre als nobles de llengua  castellana, ja que Colom, era dels nobles dels regnes de llengua catalana de la Corona d’Aragó.

Sense Veritat no pot haver-hi justícia. Amb una Història adulterada no pot haver-hi democràcia.

Els poders que representen la voluntat dels catalans (el poble català natural i vernacle de Catalunya i els regnes dels quals formava part com a Principat de la Corona d’Aragó) que vol la independència d’Espanya, farien bé en explicar la Veritat Històrica als  californians que també van voler la independència de Nueva Espanya i la van aconseguir reivindicant-la amb victòria final des del 1846 fins el 1851, igual que els catalans vam expressar-ho en un referèndum que España va considerar il·legal l’1 d’Octubre de 2017.

Quan he vist la notícia al diari El Punt Avui (19-1-21) amb la fotografia del quadre de Cristòfor Colom que es veu una de les sales del Capitoli de Washington, amb aquesta bandera adúltera que falsifica la Història, he pensat que:

des del Amics de Catalunya i Califòrnia hauríem de promoure una conferència, i més d’una,  probablement un cicle de conferències, en  anglès a Califòrnia, i a més ciutats dels Estats Units, per a explicar aquestes coses als californians i als americans. 

Iniciem les gestions amb representants del poder català i residents catalans a Califòrnia, i us explicarem els resultats......

Continuarà.....


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE

Més Informació sobre el tema Cristòfor Colom a:


Canal Youtube de Jordi Salat

Llibre recomanat del peruà Dr. Luis de Ulloa Cisneros





[2] León és un mot occità. Els reis del regne de León tenien arrels occitanes.

[3] Occitana, nascuda a Avinyó, el seu pare era  català https://en.wikipedia.org/wiki/Roselyne_Bosch

 

dilluns, 2 de setembre del 2019

Viatge a Dinamarca 3 Cristòfor Colom segons Luis de Ulloa


Viatge a Dinamarca 3
Escut catedral d’Aarhus i escut del Borja de  Gandia (València)
La catedral d'Aarhus, la Corona d’Aragó i la identitat del noble català Cristòfor Colom segons Luis de Ulloa Cisneros

A la mateixa paret hi ha un altre fresc, que m’ha portar a les mateixes conclusions ja que està relacionat amb la Corona d’Aragó, i per tant amb València i Catalunya. Aquest escut:


Fresc catedral d’Aarhus
Aquest escut em recorda un que vaig veure al Palau del Borja a Gandia. Al del Borja hi ha una ratlla menys. Però al seu costat, hi ha el mateix escut que hem vist a la catedral d’Aarhus corresponent al Regne aragonès de Sicília.


Fresc Palau dels Borja. Gandia. País Valencià.

 
Fresc Palau dels Borja de Gandia. Fresc catedral d’Aarhus. En els dos hi ha l’escut del Regne aragonès de Sicília.

Vaig pensar en una possible relació amb el  Casal de Barcelona, el de la dinastia dels bel·lònides i la cultura relacionada amb la llengua catalana i les seves arrels occitanes amb les seves variants dialectals que integraven la lingüística de la Corona d’Aragó[1] quan no s’hi parlava encara la llengua castellana. Segons  molt historiadors, el castellà o espanyol no s’hi va començar a parlar fins després de 1412,  hagut el Compromís de Casp.[2]Això, la historiografia “espanyatista” , la que està al servei de “hegemonisme imperialista de Castilla i d’una concepció cultural anti-zodiacalista” no ho vol reconèixer.  Però, em pregunto: existeix un marc referencial en el qual totes aquestes referències, les peces d’aquesta mena de trencaclosques o puzzle encaixin?

Mentre ho pensava, m’ha vingut un record al cap. Un record, per cert, que va associat a un Borja que va ser el Papa Alexandre VI, que l’any 1492 va ser protagonista dels fets relacionats amb Ferran II d’Aragó i el Descobriment d’Amèrica. He recordat que fa anys, vaig llegir un llibre que relacionava Dinamarca amb Cristòfor Colom i la seva identitat catalana. Es tracta del llibre que va escriure el historiador i polític peruà Luis de Ulloa Cisneros[3]  amb el títol de “Cristòfor Colom fou català. La veritable gènesi del descobriment”[4] publicat l’any 1927 a París. Ara fa 92 anys.


Vaig buscar el llibre a la meva biblioteca i el vaig rellegir. Entre els arguments que exposa Luis de Ulloa, que són molts, molt raonables i ben documentats,  hi ha els següents que trobo significatius, entre d’altres motius, perquè es relacionen amb la Corona d’Aragó ( Entenc la Corona d’Aragó com una mena d’Estats Units fets amb regnes, podríem dir-ne confederats, que tenen una arrel bel·lònida, per tant podríem dir-ne, i de fet jo ho dic, “Corona Bel·lònida”.[5])
1.- El cognom era  “Colom”, no era “Colón” ni tampoc “Colombo”. És un cognom català.
2.- Colom era de classe noble relacionat amb els Comtes d’Urgell, de la Corona d’Aragó (per tant, dic jo: amb els bel·lònides).
3.- Colom era “llullista” coneixedor i seguidor del pensament de  Ramon Llull,  català de Mallorca (Corona d’Aragó).[6] 
Al final del llibre, fa referència a una hipotètica presència de Colom a Islàndia i Groenlàndia.

En el capítol IV, “Colom a Islàndia i Grenlàndia” final del llibre fa esment de la possible presència de Colom a terres bàltiques l’any 1476 en una expedició marítima organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca[7] en la qual va participar el rei Alfons V de Portugal.[8]

Vaig buscar  informació sobre el rei Alfons V de Portugal i llegeixo  que aquest rei portuguès era fill d’Elionor d’Aragó. Estava casat amb Isabel de Coïmbra i d’Urgell, (1470-1498).[9] Filla d’Elisabeth o Isabel  d’Urgell, nascuda a Balaguer ( Catalunya. Corona d’Aragó)[10]

Es van casar l’any  1479 per compromís i per poders el 1490. Les relacions entre la Corona d’Aragó i Portugal ja venien de temps anteriors.
Per tant la presència de Colom, que a més a més, segons Ulloa servia a la causa dels Urgell[11] com a noble aragonès,  ja que els catalans- igual que els navarresos i occitans- eren ciutadans de la Corona d’Aragó, a terres bàltiques podria tenir un sentit. Un fil conductor lliga el Casal de Barcelona, els bel·lònides, Catalunya, la Corona d’Aragó i Dinamarca.

Què ens diu Luis de Ulloa en aquest capítol “Colom a Islàndia i Groenlàndia”?
Fa referència a un escric atribuït a Colom,  en el que aquest diu:
“jo vaig navegar l’any 1477en el mes de Febrer 100 llegües més enllà de l’illa de Till. La seva part austral està a una distància de l’equinoccial 73º. I aquesta illa és tan gran com Anglaterra”.

 “En el temps que jo vaig anar-hi no estava congelat el mar”.
Luis de Ulloa conclou que és a Groenlàndia on deuria anar “Colón” que ell considera fou Colom, un català al servei de la  causa dels Urgell, que eren bel·lònides, i de la Corona d’Aragó al voltant de l’any 1477.

L’expedició, organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca amb el rei Alfons V de Portugal, marit d’Isabel de Coïmbra i Urgell, i fill de la catalana de Balaguer (Lleida) Elisabeth d’Urgell,  va ser l’any 1476.

Continua dient Luis de Ulloa “ Uns estudis realitzats, durant aquests darrers anys (parla dels voltants de 1927) per diversos investigadors entre els quals figura el director de la Biblioteca de Copenhage Mr. Sefms Larsen, han portat  a noves conclusions veritablement sorprenents. Dels estudis de Larsen i d’altres, resulta que l’any 1476 (el mateix del text colombí)  el rei de Dinamarca Cristian I envià a les costes de Groenlàndia, a petició del rei Alfons V de Portugal, una expedició comandada pels capitans Pining i Polhorst, en la qual hi havia alguns mariners portuguesos. La coincidència de dates i el testimoni del passatge transcrit porten a creure que “Colom”[12] prengué part en aquella expedició”

“Circumstància més extraordinària encara: al globus terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hi ha  en una inscripció una referència al pilot danès Joan Scolom com arribat a la costa de Groenlàndia el mateix any 1476”

“I en el mateix globus, hi ha una referència d’una temptativa de navegació  dels portuguesos ver Orient cercant un estret  per les mars àrtiques. Mapes posteriors modifiquen el nom de Joan Scolom[13], fent-lo “Skolnus”, “Kolme” i àdhuc, “Colonus”.

“Aquest Joan Colom, però, en tornar a Portugal canvià el seu nom i passà a ésser Cristo-ferens Colomo. El nom “Cristo-ferens” pot ser una clau. El rei de Dinamarca es deia Cristian i l’anterior s’havia dit Cristofer. A Islàndia i a l’empar del rei Cristian, és on Joan Colom, l’antic llegidor de Llull, tingué la idea del descobriment”.

“Joan Colom, nom de gent de mar catalana, Joan Colom, nevot de Coullon[14]Joan Scolom el pilot de Groenlàndia...”





Potser aquest descobriment que he fet  en els frescos de la catedral danesa d'Aarhus, obri la porta a quelcom significatiu i sigui motiu que animi a  historiadors a fer recerca sobre unes arrels històriques que tenen molt a veure amb la identitat d’Europa i amb un marc referencial que ha estat ignorat i s’ha volgut esborrar de la Realitat europea, com és el de Catalunya i la Corona d’Aragó i els seus lligams bel·lònides a nivell europeu.

I, quan dic Corona d’Aragó, en refereixo a la Corona Bel·lònida, a una realitat cultural i geogràfica, una espècies de “Confederació de regnes Estats” com avui podríem  dir uns Estats Units,  que està relacionada amb la identitat original no parlava castellà, sinó que parlava occità, català, basc i les seves varietats lingüístiques autòctones, vernaclístiques o naturals de cada territori.


Segons la meva manera de interpretar la Història, l’espanyolisme castellanista i vaticanista ha tapat  i vol tapar aquesta realitat identitària que té unes arrels cristianes basades en una interpretació  de caràcter zodiacalista del Nou Testament bíblic.

Unes arrels, que un determinat espanyolisme castellanista ha tallat i talla, adulterant el Passat, pervertint el Present i desvirtuant el Futur. Quan anem al fons de la qüestió, ens adonem que molts espanyols no són espanyols, són espanyolitzats. Que, és molt diferent.

També potser es trobi quelcom que ratifiqui les teories i conclusions de Luis de Ulloa Cisneros sobre la identitat catalana de Cristòfor Colom i tot el què comporta, especialment sobre la seva concepció cristiana. [15]

Jordi Salat



[5] Jo anomeno Bel·lònia als Països Catalans (Comtat de Barcelona, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Múrcia,...), Occitània i els llocs relacionats amb els bel·lònides, com és el cas del Regne de Navarra, Regne de León (León és un mot occità),  Regne d’Astúries, Principat Sobirà de Canàries – Luis de la Cerda era nascut a Occitània-,als quals considero  zodiacalistes i relacionats amb els cristians arrians. Una identitat ha estat adulterada, desnaturalitzada o desvernaclitzada i pervertida, i un poder fàctic ha construït el que  el que jo anomeno amb el neologisme Fakespain ( Falsa España).
[6] Colom i Llull eren franciscans. Els franciscans eren els guies espirituals dels nobles de la Corona d’Aragó i estan relacionats amb el Sant Sepulcre de Jerusalem.  El títol de Rei de Jerusalem és un dels títols relacionats amb el Casal de Barcelona i la Corona d’Aragó.
[9] Nascuda el 1470,  posteriorment al Compromís de Casp (1412) Filla de Ferran II d’Aragó. Un rei relacionat amb Cristòfor Colom i el Papa Borja Alexandre VI Papa relacionat amb Descobriment d’Amèrica (1492)
[12] Entès com a català al servei de la causa del comtat d’Urgell i rebel a la sentència del Compromís de Casp (1412) que va fer rei  de la Corona d’Aragó al castellà de la dinastia Trastàmara Ferran d’Antequera en contra de Jaume II d’Urgell. Recordem que precisament va ser a Balaguer on va refugiar Jaume II d’Urgell el Dissortat. I que la mare del rei  l’Alfons V de Portugal era una Urgell, Elisabeth d’Urgell nascuda a Balaguer. Sobrfe la importància de la Casa d’Urgell , que considero eren bel·lònides i relacionats amb Ur de Caldea i Occitània, i les seves princeses recomano la lectura del meu escrits ficat al  Blog Vernacle “Les dones catalanes i la Història de Catalunya”
[13] En català salat, el que fa ser servir l’article “s” en lloc de l’article “l”, seria  Joan El Colom o “En Colom”.
[14] Es refereix a un escrit segons el qual el català Colom diu haver navegat amb el seu oncle “Cazenove Coullon”, que seria un nom afrancesat de l’occità Casanova Colom. A Bordeus ( Gascunya. Occitània) hi havia una important família Colom en el segle XII
[15] Una concepció que jo considero era basada en el Nou Testament i amb criteri zodiacalista: Pare Celestial, 12 apòstols com dotze constel·lacions zodiacals té el  Cel i no pas amb la de Jahveh de l’Antic Testament. Pare Cel de Crist que ens fa ésser i combregar; i no pas Taules de la Llei  de Jahveh que ens fan obeir i servir.